Passeig de Born

Després de sortir del fossar de les Moreres, anem cap a la dreta i veiem el Passeig de Born, encara que no acabem d’arribar-hi ja que girem cap a l’esquerra pel carrer Montcada us explicaré unes quantes coses. El passeig de Born és un agradable passeig del barri gòtic. Es troba darrera de la Basílica de Santa Maria del Mar i et porta al que era el mercat de Born transformant-se en un centre cultural i museu. Té arbres centenaris i és on la gent es junta per prendre’s un cafè.  Es troba al costat del museu Picasso. Al passeig no hi ha molts balcons, però hi ha multituds de restaurants que ofereixen menjar català.

 Després de sortir del fossar de les Moreres, anem cap a la dreta i veiem el Passeig de Born, encara que no acabem d’arribar-hi ja que girem cap a l’esquerra pel carrer Montcada us explicaré unes quantes coses. El passeig de Born és un agradable passeig del barri gòtic. Es troba darrera de la Basílica de Santa Maria del Mar i et porta al que era el mercat de Born transformant-se en un centre cultural i museu. Té arbres centenaris i és on la gent es junta per prendre’s un cafè.  Es troba al costat del museu Picasso. Al passeig no hi ha molts balcons, però hi ha multituds de restaurants que ofereixen menjar català.


MUSEU PICASSO...

 El Museu Picasso ocupa cinc grans palaus del carrer Montcada. Els palaus originals dels s.XIII-XIV ( Palau Aguilar, Palau Baró de Castellet, Palau Meca, Casa Mauri i Palau Finestres ), amb remodelacions importants al llarg del temps, les més destacades al s. XVIII. El palau són una bona mostra del gòtic civil català. Tenen una estructura comuna, al voltant d’un pati, i accés a la planta noble per una escalinata exterior descoberta. És el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic al 1963, acull un fons de 3.800 obres que componen la col·lecció permanent i ofereix una programació d’exposicions temporals. El museu ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ està iniciant una nova etapa de obertura de nous programes per esdevenir un espai bàsic per al coneixement i l’educació en el sentit més ampli.

CARRER MONTCADA...


Ara ja estem a punt per dirigir-nos al carrer Montcada, format per un conjunt de palaus, 5 pertanyen al Museu Picasso i residències aristocràtiques d’arquitectura civil medieval de la ciutat. És el nucli civil medieval més important de Barcelona. A l’any 1947 va ser declarat un Conjunt Monumental Històric Artístic, en ell es troben alguns del palaus gòtics que en el segles XIII a XIV es van fer construir els nobles enriquits amb el comerç marítim, que viuen a seus de molt museus, com per exemple, el Palau Nadal, que és la seu del Museu d’art Precolimbi, el Museu Tèxtil i d’indumentària en el Palau del Marquès de Lliró o la Galeria Maeght en el Palau de Cervelló. També es troba arquitectura barroca com el Palau Dalmases. Deu el nom a una família important de Barcelona, els Montcada, que al s,XII van rebre els terrenys pel suport de Guillem Ramon de Montcada al rei Ramon Berenguer IV en la conquesta de Mallorca.


CASA DE LA TORRE TRIFORADA...

 Caminem, fins topar amb el número 23 on es troba la Casa de la Torre Triforada. Amb nom real “Palau Finestres” vas ser construïda durant el segle XIV. És una de les cases més antigues del carrer Montcada i la que millor conserva el gòtic senyorial català. A un costat hi ha la torre quadrada amb finestres triforades. La casa s’estructura a l’entorn d’un pati, amb una escala descoberta que dóna accés a la planta noble. Aquesta presenta dos finestrals i una sala amb sostre del s. XIII-XIV. A la planta baixa hi ha diverses sales amb arcs de mig punt. Durant els segles XIV i XV va pertànyer a la família Marimon i durant el XVIII, als Dalmases. Actualment forma part del conjunt del Museu Picasso.


PALAU DALMASES...

Però, quin altre Palau forma part del Museu Picasso? Ara ens dirigim al Palau Dalmases, que acull l’entitat Òmnium Cultural, que té la funció de:  1. Generar debat, intervenir i posicionar-se davant les qüestions d’actualitat que afecten a la societat civil catalana. 2. Defensar i promoure la llengua i cultura catalanes i la identitat nacional de Catalunya. El Palau Dalmases és un espai barroc creat a mitjans del s.XVII. Es troba molt a prop del Museu Picasso. Té una enorme porta i un pati per a carruatges que antigament es feia servir. Es un edifici senyorial del s.XVII fruit de la reforma d’un edifici anterior gòtic, d’on queden alguns elements com la capella del s.XV i relleus d’àngels músics. La façana es molt senzilla. Els llocs més interessants són el pati barrroc i les seves columnes que sostenen els arcs.


HISTÓRIA...

El nom del Palau procedeix de Pau Ignasi Dalmases i Ros, un noble català, fill d’un ric comerciant. En 1690 es va casar amb Maria de Vilana de Cordelles i de Glúcide i va manar construir una residència, el Palau Dalmases. En 1700 amb catorze anys va crear l’Academia de Desconfiats. L’Academia de Desconfiats va ser una acadèmia de lletres que promovia el estudi de l’història, la llengua i la poesia catalanes. Va poder celebrar les seves sessions fins al 1703. Aquesta academia va ser l’antecedent de la Reial Academia de Bones Lletres ( desde 1729). Durant el període franquista es va establir en l’edifici el Institut d’Estudis Catalans.








PALAU BERENGUER D'AGUILAR...

Seguim caminant fins topar finalment amb el número 15 que correspon al Palau de Berenguer d’Aguilar, un palau d’origen antic (s.XII) però totalment refet durant el s.XV, quan era propietat de Berenguer d’Aguilar. És un dels més interessants exemples de gòtic de Catalunya. La part més notable és el pati, amb escala descoberta i galeria d’arcs apuntats amb columnes, que permet contemplar uns finestrals esculpits, una porta amb motius vegetals i un escut sostingut amb cinc àngels. Al seu costat hi ha un relleu que representa Sant Cristófol. Les finestres de la façana són molt esculturades i d’estil renaixentista del s.XVI. Durant la restauració dels anys seixanta del segle XX es van trobar importants pintures murals del s.XIII, relatives a la conquesta de Mallorca, actualment conservades al MNAC: Des de 1963 és la seu del Museu Picasso. Entrant a mà dreta vam trobar unes tines romanes, que estaven sota terra, però visibles. Es feien servir per mantenir el peix amb sal i per poder conservar certs aliments.


COL·LECCIÓ ROCAMORA DEL MUSEU TÈXTIL I INDUMENTÀRIA...

Més endavant , al número 12 trobem la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i Indumentària. Els antecedents del Museu Tèxtil i Indumentària són de l’any 1883 quan l’Ajuntament de Barcelona va adquirir els primers fons tèxtils amb l’objectiu de formar un museu. Durant el s.XX, les col·leccions de teixits i d’indumentària es van trobar separades en museus diferents. L’any 1961 es va ignagurar el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de Santa Creu, al 1969 neix el Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora al Palau Marquès de Lilió, gràcies a la donació de Manuel Rocamora. No va ser fins al 1982 quan els museus van unificar-se en un de sol: Museu Tèxtil i d’Indumentària. L’any 1993, el Museu Tèxtil i d’Indumentària va inaugurar una nova exposició de la col·lecció de teixits i indumentària, i des de l’any 2003 les exposicions que es realitzen estan relacionades amb la cultura de la moda. Al 2008 el museu trasllada les seves col·leccions al Palau Predralbes i es presenta la col·lecció “El cor vestit” que explica com el vesit pot arribar a modificar l’imatge del cos des de el s.XVI fins l’actualitat.

Passejant pel carrer Montcada de les sales d’exposició de pintures el que ens va impactar molt va ser algunes de les obres del Museu Picasso. Aqui us les deixo:

(Home Sentat) És una pintura d'oli sobre cartró ondulat

(Carrer Riera de Sant Joan desde la finestra de l'estudi de l'artista) Picasso la va pintar quan es va instal·lar al carrer de Sant Joan amb Carles Casagemas

(Cap de Dona) És una representació de Fernande Oliver,
companya de Picasso

CARRERS D'OFICIS...

Travessem el carrer Princesa fins arribar a la 
Plaça d’en Marcús, on veiem una petita esglèsia, al costat el carrer dels Assaonadors. Ara us explicaré qui eren els assaonadors perquè us feu una idea. Un assaonador era un ofici que consistia en rascar el pèl de la pell d’animals fins deixar-la llisa ia punt per les posteriors operacions. Aquest ofici es trobava al 1311 al carrer dels Assaonadors i li donava nom. El carrer dels Assaonadors està presisdit  a la seva entrada una respresentació de Sant Joan           Baptista.

A l’altra banda ens trobem amb el carrer de Carder. Carder era un ofici que consistia en fer cardes (Instrument per a pentinar les floques de cotó i de llana, consistent en una fusta plana sobre la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro)  o vendre-les. El nombre de mestres carders va ser molt redüit. Al començament del s.XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar va produir la revolta dels obres, que volien destruir-les.

Sortim del carrer Carder fins al carrer de Giralt de Pellisser . Pellisser era un ofici que consistia en un menestral que manufacturava i venia pells de luxe.


PALAU DE LA MÚSICA CATALANA...

Finalitzem el nostre recorregut per els carrers d’oficis i anem pel carrer Sant Pere més Baix, girem a mà esquerra i després a mà dreta pel carrer Mare de Déu del Pilar fins arribar al carrer de Sant Pere més Alt on veiem un impressionant edifici: EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. El Palau de la música catalana és un edifici del modernisme català constrüit per Lluís Domenech i Montaner al 1908. Actualment és la seu de l’Orfeó Català. El palau va ser fundat per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives a tingut un paper molt important en la defensa dels valors de la cultura catalana. Aquest és el motiu per el qual la decoració de l’edifici, mostra en la majoria dels seus espais, representacions de les quatre barres catalanes, que es van cobrir amb cortinatges durant el franquisme. Dins del palau, cal destacar el fons de l’escenari on hi ha diversos relleus amb decoració de mosaics. És espectacular la gran llum central de la sala de concert Rigart i Granell. La façana està constrüida en maó vermell i decorada amb mosaics de Lluís Brú. El Palau és una de les obres més emblemàtiques del modernisme de l’última dècada del s.XIX. La UNESCO va declarar aquest edifici “Patrimoni de la Humanitat” al 1987.

PETIT PALAU...

Existeix un nou edifici al Palau de la Música catalana: EL PETIT PALAU. Va ser inaugurat al 2004, és un nou auditori pensat per a la celebració d’actes que requereixen un espai més petit que el de la Sala de Concerts. Les seves dimensions i una acústica excel·lent la fan apta per als concerts de música cambra, però també ha estat pensada per a congressos, convencions, conferències, taules rodones, juntes d’accionistes, reunions d’empresa i com a estudi de gravació i plató de TV. Va ser constrüit amb 11 metres de profunditat i compta amb uns equipaments audiovisuals d’alta tecnologia. Una graderia fixa i una platea de butaques que es poden amagar sota l’escenari fan d’aquesta sala un espai ben diferent. Disposa d’un vestíbul actual, amb capacitat per a 80 persones a peu dret, per a servei de guarda-roba, per a pauses,etc...

FAÇANA PRINCIPAL...

 Es troba situada en el carrer de Sant Pere més Alt, únic accés fins l’any 1989, fa cantonada amb el carrer Amadeu Vives, que es on es pot contemplar un relleu que representa la Canço popular Catalana de l’artista Miquel Blay on estan representats Sant Jordi, amb  una figura femenina en el centre, que al·lega a la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el poble de Catalunya. Esta considerada com un conjunt de gran harmonia. Altres elements d’aquesta façana que la comparen amb l’altra són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb 14 columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb un dibuix diferent. A la part superior d’aquesta façana un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza l’Orfeó d’Antoni Maria Gallissà.

FAÇANA MODERNISTA...

La façana modernista ( la del davant) , realitzada per Domènech i Montaner. Per aconseguir l’entrada de llum a través dels finestrals l’arquitecte va construir un pati d’uns tres metres d’amplada que feia de límit amb l’església. La va realitzar amb gran riquesa de materials i disseny, de maó vermell, baranes de ferro forjat, cornises i capitells esculpits i vitralls de colors. En aquesta façana es troba l’entrada habitual des de l’any 1989.

Les principals diferències entre aquestes dues façanes són: 1. En la façana modernista es pot contemplar com esta tapada amb un vidre, no es pot contemplar amb un sol cop d’ull, en canvi la façana principal es pot veure a simple vista. 2. Una segona diferència és que a la façana modernista es poden veure moltes columnes intercalades, en canvi a l’altre es veuen molts finestrons.

AMPLIACIÓ...

El 1989 s’inicien les obres de rehabilitació de la sala i els nous accessos, que s’obren a la plaça després de l’enderroc de l’església de San Francesc, la seva façana es cobreix amb una gran pantalla de vidre. A més de l’ampliació es construeix un edifici. En aquests edificis es situen els serveis de camerinos, arxiu, biblioteca i sala de reunions. El projecte va a càrrec d’Óscar Tusquets, amb Lluís Clotet, Ignacio Paricio, Josep Palaín i Eduard Permanyer amb l’escultor Juan Bordes. La més recent ampliació, destinada al públic, projectada per Óscar Tusquets amb Josep Palaín al 1998 i ignagurada al 2004 a la cantonada del carrer de Sant Pere més Alt, també està fet de maó vermell amb un arbre gegant, obra de l’escultor Naxo Farreras i compta amb una petita sala de cambra on caben 538 persones. Aquestes ampliacions es van fer per poder tenir més espai per als actors, cm per exemple camerinos, sales per a preparar-se,etc... .

LA MÚSICA AL PALAU...

Els instruments típics del Palau de la Música són aquests: director, violins primers, violins segons, violincels, violes, contrabaixos, corn anglès, oboès, flautes, flautí, clarinet baix, clarinets, plats, bombo, triangle, caixa, campanes, xilòfon, fagot, contra-fagot, trompes,tuba, trombons, trompetes, piano i arpa, timabals i timbales.

Les actuyacions més importants que s'han fet de moment són: Enric Granados, Andrés Segovia, Artur Rubinstein, Pau Casals, Sergi Prokofieff, Maurice Ravel, Manuel de Falla, Igor Stravinsky, Alban Berg, Arnold Schönberg, Alicia de Larrocha i Herbert von Karajan entre molts d'altres.

En aquest Palau hi interpreten orquetres simfòniques, orquestres de cambra, orquestres de corda i bandes. També si poden fer assatjos.


Aqui us deixo un vídeo on podeu escoltar la música clàssica típica d'aquest palau: