El barri de L'Eixample i "La Rajoleta"

A mitjans del segle XIX, la industrialització i l’augment de la densitat de la població van obligar a fer modificacions. Els carrers eren molt estrets i les edificacions estaven molt a prop. 

La higiene era inexistent, i hi havia terribles epidèmies de còlera. És per això que al 1859, Cerdà va dissenyar un projecte on volia donar a veure una ciutat descentralitzada, amb carrers amplis, jardins, edificacions baixes i igualades,etc... El projecte amb carrers de 20 metres, vies de 50 metres, voreres de 5 metres y calçades de 10 metres. Per permetre el moviment, les illes passen de ser quadrades a ser octogonals. Els barris agrupats iguals amb jardins, escoles, mercats... Això no va ser ben acollit per les autoritats ni pels propietaris del barri, creien que eren molt escasses les edificacions, una pèrdua de benefici,  però tot hi això, encara que en el concurs que va aprovar l’ajuntament per escollir un projecte va guanyar Antoni Rovira,  el govern aprova el seu projecte, on al 1863 hi incorpora un ferrocarril, i la creació d’unes macroilles on es situarien els trens, fàbriques o jardins. Ara aquest projecte està molt més reconegut.

El perimetre del trapezi, format per diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran via, és d’uns 3.250 metres i la seva àrea és d’uns 14.500.000 m².


LA RAJOLETA...

El nostre pobble, Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista, de la qual en vam trobar moltes mostres en aquest itinerari. Per decorar els edificis es necessitarien rajoles i moltes d'aquestes es feien al costat del nostre institut. El nom comercial de la dita fàbricca de rajoles és "Pujol i Bausis", més coneguda pel seu nom popular, "La Rajoleta". La fàbrica va ser oberta per primera vegada al juliol del 1858, i va tancar l'any 1984, i arquitectes modernistes imprtants com Antoni Gaudí o Josep Puig i Calafalch van utilitzar rajoles d'aquesta fàbrica en les seves edificacions. 

Plànol en situació de "La Rajoleta"

                          

Casa Atmetller - Josep Puig i Calafalch

Casa Batlló - Antoni Gaudí

EL MODERNISME A BARCELONA...

El modernisme va ser un moviment cultural produït a occident a la fi del segle XIX i el començament del segle XX. Arquitectònicament, ha influenciat molt a la ciutat de Barcelona. Aquest són els arquitectes més importants i les característiques principals d'aquest estil, mostrats també a la ciutat:

*CARACTERÍSIQUES..

1. Formes i maneres de decorar inspirades en la natura. 

       

  2. Pintura, art decoratiu i molts colors, ja que els colors abans del modernisme no s'utilitzaven gaire.

      

3.  L'utilització de ferros forjats, escultures de pedra, arcs catalans, i l'estuc.

    

     

4. La figura de la dona.

    

*ARQUITECTES..

• Antoni Gaudí (1852 - 1926)

 Va anar més enllà del Modernisme Ortodox, creant un estil personal basat en l'observació de la natura, fruit de la qual va ser la utilització de formes geomètriques reglades com el paraboloide hiperbòlic, l’hiperboloide, el helicoide i el conoide. Es declarava partidari d’un tradicionalisme vivent. 

• Lluís Domènech i Montener (1850 - 1923)

Crea una autèntica alternativa arquitectònica. Junt amb Josep Vilaseca i Casanovas es pronuncia per un nou eclectisme progressista, un estil modern i internacional. Domènech segueix a Viollet-le-Duc, però també els models eclèctics de l’Europa central. Les seves obres es caracteritzen per una mescla de racionalisme constructiu i ornamentació inspirada en l’arquitectura hispano-àrab a més del dibuix curvilini com es pot veure en el Palau de la Música Catalana, en l'Hospital de Sant Pau o en el Institut Pere Malta de Reus. Ell va pràcticament inaugurar el Modernisme català amb L'Hotel Internacional del Passeig Colom (enderrocats després de l'Exposició de 1888), i El Castell dels tres Dragons al Parc de la Ciutadella, restaurant de l'Exposició de 1888. 

• Josep Puig i Calafach (1867 - 1956) 

Era historiador de l'art. Recull les propostes de Domènech, la casa Martí, en el soterrani de la qual està la cerveseria Els Quatre Gats (1895-98), o la reforma de la casa Ametller en el Passeig de Gràcia, tenen elements tant de la tradició catalana como d’altres originaris dels Països Baixos o del gòtic alemany. El neogòtic quedarà revisat en les Caves Codorniu (1904). El gòtic era per a ell un estil que anava “fins els ossos, fins a dintre de les pedres”.

Altres arquitèctes..

• Enric Sagnier i Villavecchia, el gran constructor d'edificis per la burgesia a l'Eixample barceloní.
• Josep Maria Jujol i Gibert, col·laborador de Gaudí, creador de la font de la Plaça Espanya de Barcelona, i professor de l'Escola Superior d'Arquitectura.
• Cèsar Martinell i Brunet, autor de gairebé 40 cellers (les Catedrals del Vi), i construccions agrícoles.
• Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona (porta d'entrada a l'Exposició de 1888), i la casa Pia Batlló de Rambla Catalunya-Gran Via.
• Joan Rubió i Bellver, alumne de Domènech i Montaner i deixeble i ajudant de Gaudí entre 1893 i 1905 a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Va construir la Casa Golferichs, la Casa Pomar i l'edifici de l'Escola Industrial.
• Víctor Beltri i Roqueta, va treballar a Tortosa, Gandia i sobretot a Cartagena i La Unión.