Bienvenidos al blog del Grupo 11, del crédito de síntesis del instituto La Mallola, de Esplugues (Barcelona). Clicka aquí y te introduciremos a nuestro proyecto de síntesis "Conèixer Barcelona" en el que hemos realizado un seguido de itinerários por Barcelona.

divendres, 15 de juny del 2012

L'Illa de la Discòrdia



L'Ila de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona, situat entre el carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: Casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, Casa Amatller de Puig i Cadafalch i Casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, el nom popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la rivalitat entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis.

Les façanes d'aquestes cases són molt diferents a le altres, tenen molts colors i formes extranyes, a la façana de la casa Batlló hi ha representat un drac i a la façana de la casa Amatller hi han varies representacions, la que crida més l'atenció es la de St. Jordi escanyant el drac. Dins de la Illa de la Discòrdia hi han uns fanals especials, estan formats per figures petites molt detallistes, i molt ben fetes. Estan fets amb linies corbes.

LA CASA BATLLÓ...


 La Casa Batlló, construïda entre el 1904 i el 1906 al cor de la ciutat, és l'obra més emblemàtica de Gaudí.


Va substituir l'antiga façana per un nou conjunt de pedra i vidre. Va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç i cobrir amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica. 

Al terrat, el llom del drac, amb un important equilibri estètic de cara a la façana, cedeix el protagonisme davant els quatre grups de xemeneies sinuoses. Després de l'estètica, hi ha sempre la funcionalitat. El vent no podrà mai obstruir la sortida de fum gràcies a uns barrets a la part superior de les xemeneies, recobertes del mateix trencadís vidriat que la façana. Gaudí recobreix les superfícies corbes amb rajoles                    trossejades, com feien els bizantins. 

L'obra consta de planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat, accés privat a la planta noble o principal, una escala de veïns que discorre per un celobert eixamplat i enrajolat artísticament com si es tractés d'un parament de façana exterior. Des del carrer s'accedeix a les cotxeres, arran de carrer, que s'endinsen ocupant la part subterrània del pati de la planta noble i des de les quals s'accedeix a les carboneres, a la part inferior. 


En total, la casa té més de 5.000 m2 amb la façana al Passeig de Gràcia i la façana posterior al pati d'illa.

LA CASA AMATLLER...


La façana d'aquesta casa ens mostra les diferents fonts d'inspiració de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch: neogòtic català a les finestres i un cert aire flamenc del conjunt especialment visible en el frontó triangular del coronament que ens recorda les cases del segle XVIII que voregen els canals d'Amsterdam (segons Permanyer i Cirici). Aquesta varietat de fonts no es però inconvenient perquè la casa presenti una unitat d'estil molt ben resolta per Puig i Cadafalch.

La entrada de la casa te dues portes asimètriques que estan enllaçades per una estàtua de Sant Jordi creada per Eusebi Arnau.

La magnífica balconada del primer pis té una barana i suports de ferro forjat que l'artesà Manuel Ballarín va resoldre amb particular elegància.
Les peces ceràmiques de la part alta van ser manufacturades per Torres Mauri i Pujol i Baucis

Es tracta d'un edifici privat i només es possible de visitar la planta baixa on es troba una Oficina Turística que informa sobre el Modernisme a Barcelona

CASA LLEÓ I MORERA...

Projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner del 1902.
L’edifici va obtenir el primer premi d’arquitectura atorgat per l’Ajuntament el 1906.
Es una de les cases emblemàtiques del Passeig de Gracia dintre del denominat Quadrat d’Or.
En la planta baixa lamentablement mutilada, existien unes extraordinàries escultures d' Eusebi Arnau que eren una de les claus del conjunt. La única peça salvada es troba al Museu Dalí de Figueres.
Van col·laborar (segons Permanyer) en la façana, el mencionat escultor Eusebi Arnau, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Lluís Brú i Mario Maragaliano en els mosaics i Gaspar Homar en la decoració interior i mobiliari.
           




MAPA...

                     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada