Passatge Permanyer

Uns minuts més tard encara que ens va costar una mica de trobar-ho, vam anar a parar al passatge de Permanyer, on el que ens va cridar més l’atenció van ser les cases. Eren vivendes unifamiliars adossades amb parets mitgeres (parets poc gruixudes que separen dues finques), d’un estil més be anglès amb dues plantes (semisoterrani i planta baixa aixecada) i un petit jardí davanter. La decoració és eclèctica (amb estils del passat). Ara són oficines i seus empresarials.

TORRE DE LES AIGÜES...

Vam sortir pel darrere topant amb el carrer Roger de Llúria, on hi havia una entrada amb un passadís que es comunicava amb l’interior d’una illa de cases. Allí es trobava la torre de les Aigües, que servia per elevar i emmagatzemar l’aigua de manera que pogués ser repartida per les finques amb prou pressió. La construcció és de maó, de planta hexagonal amb reforços als vèrtexs que aguanta un dipòsit de planta circular. Va ser construïda al 1870 per Josep Oriol Mestres i Antoni Darder. L'any 1987 es va rescuperar aquest interior d'illa com a jardí públic, i es va crear una piscina al voltant de la Torre que funciona en temporada d'estiu i que s'aprofita també de les aigües del súbsol. Sembla que les condicions de vida de les cases de l’interior són pitjors que les de l’exterior ja que les de l’interior són cases antigues i velles i sembla que acollien gent amb pocs diners i amb unes condiciones poc desenvolupades ja que són cases que no han estat renovades. Les de l'exterior són cases amb més recursos i més modernes.

Prop d’allí vam trobar una sèrie de façanes típiques del modernisme català que ens van cridar molt l’atenció...

   

  

ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ...


Passejant pel carrer d’Aragó vam trobar l’església gòtica de la Concepció, on vam poder veure el seu claustre i vam investigar moltes coses gràcies a un cura que ens va explicar una petita història.

ON ES TROBA?...

 L’església de la Concepció està situada al sud-est de l’illa de cases formada per la confluència dels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. Disposa de dues grans façanes ben visibles als carrers d’Aragó i Roger de Llúria. Des de que va construir-se, ha sigut el centre de nombroses activitats religioses i socilas de la nova àrea : l’Eixample barceloní.

SISTUACIÓ PRIMITIVA...

Aquesta església estava sotmesa a un defecte, l’aire rebia emissions d’un tren de vapor semi soterrat i això feia l’embrutiment i degradació de la pedra de l’església.

TRASLLAT...

Si pensem molt de temps, ens vindrà al cap un interrogant: Que hi fa una església gòtica al centre de la ciutat moderna? Tot això ve d’una petita història que ara us explicaré.Aquesta església va ser traslladada entre el 1871 i el 1888. Al costat de l’antiga muralla barcelonina es trobava aquesta església, però la necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a finals del segle XIX. Les autoritats van decidir que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des de el barri vell fins l’Eixample. La burgesia que habitava a la zona nova, necessitava disposar d’una parròquia. Després es va afegir un campanar procedent de la antiga església de Sant Miquel, que també es va haver d’enderrocar. L’església es un bonic símbol del barri.

Mapa del trasllat

CLAUSTRE...

L’església té un magnífic claustre gòtic, dels més grans de Barcelona. Els elements arquitectònics que formen aquest claustre ( dues galeries, columnes i bellíssims arcs apuntats). El claustre és el símbol més característic de la parròquia de la Concepció. Si entres, dona molta sensació de pau i tranquil·litat i sovint s’utilitza per a presentacions d’actes culturals,etc...

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA...

Més enllà vam trobar un edifici ben curiós que semblava un palau però que era el   “ Conservatori Superior Municipal de Música”, una institució creada per l’educació musical per obra de l’Ajuntament. Es va crear l’any 1886. Antigament era una escola de sords i cecs.

DES DEL EXTERIOR ES PODIA OBSERVAR...

A l’entrada principal esta l’ escut de Barcelona, damunt de la porta i als marcs laterals es podia observar la figura d’uns pergamins. També es pot observar que  les finestres de l’edifici contra més altes estan més petites són i que els detalls metàl·lics són de ferro forjat.

ARQUITECTE...

Antoni Falguera i Sivilla va ser un arquitecte espanyol situat entre el modernisme i el neocentisme. L’any 1906 va entrar a treballar al ajuntament de Barcelona com a arquitecte sota les ordres de Falqués que va morir al 1916, per això el van nombrar arquitecte municipal. Amb aquest càrrec va confeccionar el Conservatori Municipal de Música i la casa de la Lactància. Més tard, va traslladar la seva activitat en la restauració d’edificis medievals, Casa de la ciutat de Barcelona com a més important. Com a historiador d’art, destaca la seva col·laboració en el llibre d’Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).

Després ens dirigim a la casa Terrades més popularment anomenada “Casa de les Punxes”, construïda per Josep Puig i Cadafalch. El seu nom popular es refereix a que les seves cúpules són acabades en punta amb punxes al seu acabament. És una torre pròpia del gòtic amb molts elements arquitectònics.

HISTÒRIA...

Rosa, Pepeta i Àgueda, les tres filles de Bartolomeu Terrades i Brotau, van encanrregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch la unificació de les seves tres cases d’habitatges aprofitant un gran solar de la propietat de l’Eixample. L’arquitecte va aprofitar l’espai per donar-li un esplendor amb aires medievals. Les seves cinc torres acabades en punxa i les seves grans façanes de maó vermell, treballades en pedra. Els grans plafons que coronen l’edifici representen un rellotge de sol, una imatge de Sant Jordi amb l’incripció: Sant Patró de Catalunya retorneu-nos la llibertat. Alguns dels artistes que van col·laborar amb Puig i Cadafalch van ser: Alfons Juvol que va realitzar les escultures de pedra, Eudald Amigo les vidrieres, Enric Monserda la decoració d’interior i Manuel Ballarín el treball en ferro forjat.

CASA DE LES PUNXES...

Quan vam fer una mica la volta a la Casa de les Punxes per poder inspeccionar-la bé, ens vam dirigir cap a la casa Baró de Quadras. Ens va costar trobar-la perquè hi havia molta gent del barri que no la coneixia però finalment la vam trobar. Vam entra-hi i vam descobrir que la seva funció era mantenir relacions polítiques amb diferents indrets d’Àsia. Actualment és la seu de la Casa Àsia.

UNA MICA D'HISTÒRIA ...

És un edifici modernista, realitzat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1904. Va ser un encàrrec de baró Manuel de Quadras a Puig i Cadafalch. L’edifici va ser una gran reforma. Disposa de dues façanes, ja que està situat entre la Diagonal i el carrer Roselló. La façana posterior té uns esgrafriats (tècnica de dibuix) florals de policromia. Per la part de la Diagonal, té la seva façana principal de dotze metres d’ample. La tribuna correguda está composta per una galeria d’arcs. A la cantonada es pot veure la figura de Sant Jordi en lluita amb el drac. A la segona planta hi ha 4 finestres d’estil gòtic. La porta està realtizada per Manuel Ballarín de ferro forjat. L’escala interior és l’element més espectacular amb el treball realtizat en pedra de la barana fins al pis principal, a terra es pot apreciar el mosaic a base de petites rajoles en tons grisos i blancs de dibuix.