HISTÒRIA...
Coneguda com La Pedrera pel seu feréstec aspecte exterior, semblant al d’una pedrera a cel obert, la Casa Milà va ser un encàrrec que l’industrial Pere Milà i Camps i la seva esposa, Rosario Segimon i Artells, viuda d’un adinerat indià de Reus, van fer a Antoni Gaudí l’any 1906. La idea era construir un edifici en una parcel·la al límit entre Barcelona i Gràcia, com a residència familiar, però també amb pisos de lloguer, en un moment en què l’Eixample de Barcelona esdevingué el principal motor de l’expansió urbanística de la ciutat, la qual cosa va convertir el passeig de Gràcia en el nou centre residencial burgès.
La Pedrera es va construir com dos blocs d’habitatges, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors i amb una sinuosa façana comuna que transmet el ritme interior. L’estructura de la casa és feta de pilars i permet disposar d’una planta lliure amb grans obertures a la façana. L’edifici va suposar una ruptura amb el llenguatge arquitectònic de les obres de Gaudí, per la innovació tant en els seus aspectes funcionals com en els constructius i ornamentals.
En la seva plenitud professional, als cinquanta-quatre anys, després d’haver aconseguit un estil propi i independent respecte als estils històrics, Gaudí va projectar la Casa Milà (1906–1912), que es va acabar convertint en la seva última obra civil i, alhora, en una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals. De fet, gràcies a les seves propostes artístiques i tècniques, sempre ha estat considerada una obra de ruptura, fora dels esquemes del seu temps, una rara avis dins el modernisme mateix i, especialment, una obra que s’ha anticipat a l’arquitectura del segle XX.
La Casa Milà és la quarta i última de les obres que Gaudí va realitzar al passeig de Gràcia, en aquell moment l’avinguda més important de la ciutat, que comunicava la Barcelona vella, que havia trencat les muralles, amb la vila de Gràcia.
Tot i que se la coneix oficialment amb la denominació de Casa Milà perquè va ser una iniciativa immobiliària d’aquesta família, que també hi va establir la residència, popularment va rebre el sobrenom de La Pedrera, que irònicament al·ludeix, com ja s’ha dit, a l’aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert.
LA FAÇANA...
Abans d’entrar a la Pedrera al terra et pots fixar amb les rajoles, dissenyades amb motius vegetals.
La façana està composta per grans blocs de pedra calcària procedents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecció de la maqueta, despres es pujaven fins al seu lloc on s'acabaven d'ajustar per a alinear-les amb la forma de la paret.
Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions semblants a onades marines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per últim, el cos del terrat.
De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància.
Dins de les actuacions de restauració iniciades el 1987, a la façana se li varen reincorporar algunes peces de pedra que havien caigut. Per respectar al màxim la fidelitat, es va obtenir material original de la pedrera de Vilafranca, tot i que ja estava inoperativa.
La diferencia entre les façanes es que aquesta es irregular, i amb la fahcada plena d’onades i amb la pedra sense pintar.
EL TERRAT...
ESPAI GAUDÍ...
L’Espai Gaudí, situat en un dels llocs amb més caràcter de l’arquitectura gaudiniana, les golfes de La Pedrera, permet conèixer els elements més distintius de la producció de Gaudí, així com els trets més bàsics de la seva manera d’entendre l’arquitectura i el disseny i de la seva manera de treballar, eminentment visual i empírica. Aquest centre d’interpretació de la vida i l’obra de Gaudí en presenta les creacions mitjançant maquetes i plànols, objectes i dissenys, fotografies i vídeos. L’exposició està dividida en set àmbits, un dels quals està dedicat íntegrament a La Pedrera.
EL PIS...
Situat a la quarta planta de l’edifici, ocupa dos habitatges. Al primer, un audiovisual i l’Exposició Internacional de Barcelona .Al segon, s’hi ha recreat el pis i la vida d’una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX a través d’una reconstrucció íntegra, amb els elements originals que configuraven l’interior d’un pis de La Pedrera, i conservant la ubicació original de cadascuna de les estances, que han estat guarnides amb mobles, obres d’art, elements decoratius, tèxtils i equipament domèstic d’època, els quals en permeten una contextualització més bona i en mostren l’habitabilitat.
SALA D'EXPOSICIONS...
A la planta principal, s’hi trobava la residència dels Srs. Milà. L’any 1992 va ser inaugurada com a sala d’exposicions. L’escala del vestíbul, amb les baranes treballades amb cintes de ferro cargolades, està decorada amb pintures murals, que en alguns punts reprodueixen el característic trencadís gaudinià. Malgrat que en aquest pis s’hi conserven pocs elements originals ja que la Sra. Milà en va refer gran part de la decoració quan va morir Gaudí, encara s’hi poden observar algunes columnes de pedra esculpides, amb motius ornamentals i inscripcions, així com alguns fragments dels cels rasos, en els quals es juga amb la idea de donar continuïtat als ritmes ondulants de la façana.
Les columnes tenen forma geometrica.
ANTONI GAUDÍ...
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada