Com arribar a l'eixample...

Ja estem a punt per començar aquest crèdit, jo només espero que ens pugui agradar a totes!
Ens situem, primer dia, avui ens toca dirigir-nos a l'Eixample, i entre totes decidim quedar a las 8:10 a la parada de la Sardana per arribar amb puntualitat. Quan ens trobem, agafem el tramvia fins a Palau Reial, on enllacem amb el metro L3 que ens porta a la parada Passeig de Gràcia. Ara ja estem a punt per començar la nostra visita! Aqui, us deixo un mapa on veureu la ruta que seguim:



Ver mapa más grande

El barri de L'Eixample i "La Rajoleta"

A mitjans del segle XIX, la industrialització i l’augment de la densitat de la població van obligar a fer modificacions. Els carrers eren molt estrets i les edificacions estaven molt a prop. 

La higiene era inexistent, i hi havia terribles epidèmies de còlera. És per això que al 1859, Cerdà va dissenyar un projecte on volia donar a veure una ciutat descentralitzada, amb carrers amplis, jardins, edificacions baixes i igualades,etc... El projecte amb carrers de 20 metres, vies de 50 metres, voreres de 5 metres y calçades de 10 metres. Per permetre el moviment, les illes passen de ser quadrades a ser octogonals. Els barris agrupats iguals amb jardins, escoles, mercats... Això no va ser ben acollit per les autoritats ni pels propietaris del barri, creien que eren molt escasses les edificacions, una pèrdua de benefici,  però tot hi això, encara que en el concurs que va aprovar l’ajuntament per escollir un projecte va guanyar Antoni Rovira,  el govern aprova el seu projecte, on al 1863 hi incorpora un ferrocarril, i la creació d’unes macroilles on es situarien els trens, fàbriques o jardins. Ara aquest projecte està molt més reconegut.

El perimetre del trapezi, format per diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran via, és d’uns 3.250 metres i la seva àrea és d’uns 14.500.000 m².


LA RAJOLETA...

El nostre pobble, Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista, de la qual en vam trobar moltes mostres en aquest itinerari. Per decorar els edificis es necessitarien rajoles i moltes d'aquestes es feien al costat del nostre institut. El nom comercial de la dita fàbricca de rajoles és "Pujol i Bausis", més coneguda pel seu nom popular, "La Rajoleta". La fàbrica va ser oberta per primera vegada al juliol del 1858, i va tancar l'any 1984, i arquitectes modernistes imprtants com Antoni Gaudí o Josep Puig i Calafalch van utilitzar rajoles d'aquesta fàbrica en les seves edificacions. 

Plànol en situació de "La Rajoleta"

                          

Casa Atmetller - Josep Puig i Calafalch

Casa Batlló - Antoni Gaudí

EL MODERNISME A BARCELONA...

El modernisme va ser un moviment cultural produït a occident a la fi del segle XIX i el començament del segle XX. Arquitectònicament, ha influenciat molt a la ciutat de Barcelona. Aquest són els arquitectes més importants i les característiques principals d'aquest estil, mostrats també a la ciutat:

*CARACTERÍSIQUES..

1. Formes i maneres de decorar inspirades en la natura. 

       

  2. Pintura, art decoratiu i molts colors, ja que els colors abans del modernisme no s'utilitzaven gaire.

      

3.  L'utilització de ferros forjats, escultures de pedra, arcs catalans, i l'estuc.

    

     

4. La figura de la dona.

    

*ARQUITECTES..

• Antoni Gaudí (1852 - 1926)

 Va anar més enllà del Modernisme Ortodox, creant un estil personal basat en l'observació de la natura, fruit de la qual va ser la utilització de formes geomètriques reglades com el paraboloide hiperbòlic, l’hiperboloide, el helicoide i el conoide. Es declarava partidari d’un tradicionalisme vivent. 

• Lluís Domènech i Montener (1850 - 1923)

Crea una autèntica alternativa arquitectònica. Junt amb Josep Vilaseca i Casanovas es pronuncia per un nou eclectisme progressista, un estil modern i internacional. Domènech segueix a Viollet-le-Duc, però també els models eclèctics de l’Europa central. Les seves obres es caracteritzen per una mescla de racionalisme constructiu i ornamentació inspirada en l’arquitectura hispano-àrab a més del dibuix curvilini com es pot veure en el Palau de la Música Catalana, en l'Hospital de Sant Pau o en el Institut Pere Malta de Reus. Ell va pràcticament inaugurar el Modernisme català amb L'Hotel Internacional del Passeig Colom (enderrocats després de l'Exposició de 1888), i El Castell dels tres Dragons al Parc de la Ciutadella, restaurant de l'Exposició de 1888. 

• Josep Puig i Calafach (1867 - 1956) 

Era historiador de l'art. Recull les propostes de Domènech, la casa Martí, en el soterrani de la qual està la cerveseria Els Quatre Gats (1895-98), o la reforma de la casa Ametller en el Passeig de Gràcia, tenen elements tant de la tradició catalana como d’altres originaris dels Països Baixos o del gòtic alemany. El neogòtic quedarà revisat en les Caves Codorniu (1904). El gòtic era per a ell un estil que anava “fins els ossos, fins a dintre de les pedres”.

Altres arquitèctes..

• Enric Sagnier i Villavecchia, el gran constructor d'edificis per la burgesia a l'Eixample barceloní.
• Josep Maria Jujol i Gibert, col·laborador de Gaudí, creador de la font de la Plaça Espanya de Barcelona, i professor de l'Escola Superior d'Arquitectura.
• Cèsar Martinell i Brunet, autor de gairebé 40 cellers (les Catedrals del Vi), i construccions agrícoles.
• Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona (porta d'entrada a l'Exposició de 1888), i la casa Pia Batlló de Rambla Catalunya-Gran Via.
• Joan Rubió i Bellver, alumne de Domènech i Montaner i deixeble i ajudant de Gaudí entre 1893 i 1905 a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Va construir la Casa Golferichs, la Casa Pomar i l'edifici de l'Escola Industrial.
• Víctor Beltri i Roqueta, va treballar a Tortosa, Gandia i sobretot a Cartagena i La Unión.

L'Illa de la Discòrdia

L'Ila de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona, situat entre el carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: Casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, Casa Amatller de Puig i Cadafalch i Casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, el nom popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la rivalitat entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis.

Les façanes d'aquestes cases són molt diferents a le altres, tenen molts colors i formes extranyes, a la façana de la casa Batlló hi ha representat un drac i a la façana de la casa Amatller hi han varies representacions, la que crida més l'atenció es la de St. Jordi escanyant el drac. Dins de la Illa de la Discòrdia hi han uns fanals especials, estan formats per figures petites molt detallistes, i molt ben fetes. Estan fets amb linies corbes.

LA CASA BATLLÓ...

 La Casa Batlló, construïda entre el 1904 i el 1906 al cor de la ciutat, és l'obra més emblemàtica de Gaudí.

Va substituir l'antiga façana per un nou conjunt de pedra i vidre. Va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç i cobrir amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica. 

Al terrat, el llom del drac, amb un important equilibri estètic de cara a la façana, cedeix el protagonisme davant els quatre grups de xemeneies sinuoses. Després de l'estètica, hi ha sempre la funcionalitat. El vent no podrà mai obstruir la sortida de fum gràcies a uns barrets a la part superior de les xemeneies, recobertes del mateix trencadís vidriat que la façana. Gaudí recobreix les superfícies corbes amb rajoles                    trossejades, com feien els bizantins. 

L'obra consta de planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat, accés privat a la planta noble o principal, una escala de veïns que discorre per un celobert eixamplat i enrajolat artísticament com si es tractés d'un parament de façana exterior. Des del carrer s'accedeix a les cotxeres, arran de carrer, que s'endinsen ocupant la part subterrània del pati de la planta noble i des de les quals s'accedeix a les carboneres, a la part inferior. 

En total, la casa té més de 5.000 m2 amb la façana al Passeig de Gràcia i la façana posterior al pati d'illa.

LA CASA AMATLLER...

La façana d'aquesta casa ens mostra les diferents fonts d'inspiració de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch: neogòtic català a les finestres i un cert aire flamenc del conjunt especialment visible en el frontó triangular del coronament que ens recorda les cases del segle XVIII que voregen els canals d'Amsterdam (segons Permanyer i Cirici). Aquesta varietat de fonts no es però inconvenient perquè la casa presenti una unitat d'estil molt ben resolta per Puig i Cadafalch.

La entrada de la casa te dues portes asimètriques que estan enllaçades per una estàtua de Sant Jordi creada per Eusebi Arnau.

La magnífica balconada del primer pis té una barana i suports de ferro forjat que l'artesà Manuel Ballarín va resoldre amb particular elegància.

Les peces ceràmiques de la part alta van ser manufacturades per Torres Mauri i Pujol i Baucis

Es tracta d'un edifici privat i només es possible de visitar la planta baixa on es troba una Oficina Turística que informa sobre el Modernisme a Barcelona

CASA LLEÓ I MORERA...

Projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner del 1902.

L’edifici va obtenir el primer premi d’arquitectura atorgat per l’Ajuntament el 1906.

Es una de les cases emblemàtiques del Passeig de Gracia dintre del denominat Quadrat d’Or.

En la planta baixa lamentablement mutilada, existien unes extraordinàries escultures d' Eusebi Arnau que eren una de les claus del conjunt. La única peça salvada es troba al Museu Dalí de Figueres.

Van col·laborar (segons Permanyer) en la façana, el mencionat escultor Eusebi Arnau, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Lluís Brú i Mario Maragaliano en els mosaics i Gaspar Homar en la decoració interior i mobiliari.

           




MAPA...

                     

Passatge Permanyer

Uns minuts més tard encara que ens va costar una mica de trobar-ho, vam anar a parar al passatge de Permanyer, on el que ens va cridar més l’atenció van ser les cases. Eren vivendes unifamiliars adossades amb parets mitgeres (parets poc gruixudes que separen dues finques), d’un estil més be anglès amb dues plantes (semisoterrani i planta baixa aixecada) i un petit jardí davanter. La decoració és eclèctica (amb estils del passat). Ara són oficines i seus empresarials.

TORRE DE LES AIGÜES...

Vam sortir pel darrere topant amb el carrer Roger de Llúria, on hi havia una entrada amb un passadís que es comunicava amb l’interior d’una illa de cases. Allí es trobava la torre de les Aigües, que servia per elevar i emmagatzemar l’aigua de manera que pogués ser repartida per les finques amb prou pressió. La construcció és de maó, de planta hexagonal amb reforços als vèrtexs que aguanta un dipòsit de planta circular. Va ser construïda al 1870 per Josep Oriol Mestres i Antoni Darder. L'any 1987 es va rescuperar aquest interior d'illa com a jardí públic, i es va crear una piscina al voltant de la Torre que funciona en temporada d'estiu i que s'aprofita també de les aigües del súbsol. Sembla que les condicions de vida de les cases de l’interior són pitjors que les de l’exterior ja que les de l’interior són cases antigues i velles i sembla que acollien gent amb pocs diners i amb unes condiciones poc desenvolupades ja que són cases que no han estat renovades. Les de l'exterior són cases amb més recursos i més modernes.

Prop d’allí vam trobar una sèrie de façanes típiques del modernisme català que ens van cridar molt l’atenció...

   

  

ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ...


Passejant pel carrer d’Aragó vam trobar l’església gòtica de la Concepció, on vam poder veure el seu claustre i vam investigar moltes coses gràcies a un cura que ens va explicar una petita història.

ON ES TROBA?...

 L’església de la Concepció està situada al sud-est de l’illa de cases formada per la confluència dels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. Disposa de dues grans façanes ben visibles als carrers d’Aragó i Roger de Llúria. Des de que va construir-se, ha sigut el centre de nombroses activitats religioses i socilas de la nova àrea : l’Eixample barceloní.

SISTUACIÓ PRIMITIVA...

Aquesta església estava sotmesa a un defecte, l’aire rebia emissions d’un tren de vapor semi soterrat i això feia l’embrutiment i degradació de la pedra de l’església.

TRASLLAT...

Si pensem molt de temps, ens vindrà al cap un interrogant: Que hi fa una església gòtica al centre de la ciutat moderna? Tot això ve d’una petita història que ara us explicaré.Aquesta església va ser traslladada entre el 1871 i el 1888. Al costat de l’antiga muralla barcelonina es trobava aquesta església, però la necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a finals del segle XIX. Les autoritats van decidir que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des de el barri vell fins l’Eixample. La burgesia que habitava a la zona nova, necessitava disposar d’una parròquia. Després es va afegir un campanar procedent de la antiga església de Sant Miquel, que també es va haver d’enderrocar. L’església es un bonic símbol del barri.

Mapa del trasllat

CLAUSTRE...

L’església té un magnífic claustre gòtic, dels més grans de Barcelona. Els elements arquitectònics que formen aquest claustre ( dues galeries, columnes i bellíssims arcs apuntats). El claustre és el símbol més característic de la parròquia de la Concepció. Si entres, dona molta sensació de pau i tranquil·litat i sovint s’utilitza per a presentacions d’actes culturals,etc...

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA...

Més enllà vam trobar un edifici ben curiós que semblava un palau però que era el   “ Conservatori Superior Municipal de Música”, una institució creada per l’educació musical per obra de l’Ajuntament. Es va crear l’any 1886. Antigament era una escola de sords i cecs.

DES DEL EXTERIOR ES PODIA OBSERVAR...

A l’entrada principal esta l’ escut de Barcelona, damunt de la porta i als marcs laterals es podia observar la figura d’uns pergamins. També es pot observar que  les finestres de l’edifici contra més altes estan més petites són i que els detalls metàl·lics són de ferro forjat.

ARQUITECTE...

Antoni Falguera i Sivilla va ser un arquitecte espanyol situat entre el modernisme i el neocentisme. L’any 1906 va entrar a treballar al ajuntament de Barcelona com a arquitecte sota les ordres de Falqués que va morir al 1916, per això el van nombrar arquitecte municipal. Amb aquest càrrec va confeccionar el Conservatori Municipal de Música i la casa de la Lactància. Més tard, va traslladar la seva activitat en la restauració d’edificis medievals, Casa de la ciutat de Barcelona com a més important. Com a historiador d’art, destaca la seva col·laboració en el llibre d’Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).

Després ens dirigim a la casa Terrades més popularment anomenada “Casa de les Punxes”, construïda per Josep Puig i Cadafalch. El seu nom popular es refereix a que les seves cúpules són acabades en punta amb punxes al seu acabament. És una torre pròpia del gòtic amb molts elements arquitectònics.

HISTÒRIA...

Rosa, Pepeta i Àgueda, les tres filles de Bartolomeu Terrades i Brotau, van encanrregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch la unificació de les seves tres cases d’habitatges aprofitant un gran solar de la propietat de l’Eixample. L’arquitecte va aprofitar l’espai per donar-li un esplendor amb aires medievals. Les seves cinc torres acabades en punxa i les seves grans façanes de maó vermell, treballades en pedra. Els grans plafons que coronen l’edifici representen un rellotge de sol, una imatge de Sant Jordi amb l’incripció: Sant Patró de Catalunya retorneu-nos la llibertat. Alguns dels artistes que van col·laborar amb Puig i Cadafalch van ser: Alfons Juvol que va realitzar les escultures de pedra, Eudald Amigo les vidrieres, Enric Monserda la decoració d’interior i Manuel Ballarín el treball en ferro forjat.

CASA DE LES PUNXES...

Quan vam fer una mica la volta a la Casa de les Punxes per poder inspeccionar-la bé, ens vam dirigir cap a la casa Baró de Quadras. Ens va costar trobar-la perquè hi havia molta gent del barri que no la coneixia però finalment la vam trobar. Vam entra-hi i vam descobrir que la seva funció era mantenir relacions polítiques amb diferents indrets d’Àsia. Actualment és la seu de la Casa Àsia.

UNA MICA D'HISTÒRIA ...

És un edifici modernista, realitzat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1904. Va ser un encàrrec de baró Manuel de Quadras a Puig i Cadafalch. L’edifici va ser una gran reforma. Disposa de dues façanes, ja que està situat entre la Diagonal i el carrer Roselló. La façana posterior té uns esgrafriats (tècnica de dibuix) florals de policromia. Per la part de la Diagonal, té la seva façana principal de dotze metres d’ample. La tribuna correguda está composta per una galeria d’arcs. A la cantonada es pot veure la figura de Sant Jordi en lluita amb el drac. A la segona planta hi ha 4 finestres d’estil gòtic. La porta està realtizada per Manuel Ballarín de ferro forjat. L’escala interior és l’element més espectacular amb el treball realtizat en pedra de la barana fins al pis principal, a terra es pot apreciar el mosaic a base de petites rajoles en tons grisos i blancs de dibuix.