Bienvenidos al blog del Grupo 11, del crédito de síntesis del instituto La Mallola, de Esplugues (Barcelona). Clicka aquí y te introduciremos a nuestro proyecto de síntesis "Conèixer Barcelona" en el que hemos realizado un seguido de itinerários por Barcelona.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irene. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irene. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juny del 2012

Jardins de Mossèn Jacint Verdaguer

Situado en la montaña de Montjuic, el Jardín de Mossèn Cinto Verdaguer baja por una ligera pendiente que permite disfrutar de unas buenas vistas de Barcelona, del mar y, en los días claros, incluso del Montseny. Forma parte del Parque de Montjuic, donde es uno de los jardines temáticos más destacados y, a su vez, vecino del Jardín Joan Brossa y del Vivero de los Tres Pinos.
La entrada principal, situada en la avenida de Miramar, es monumental. Recibe al visitante un gran escudo de Barcelona hecho con plantas bulbosas y enmarcado por grandes magnolias que en su momento de floración, a finales de primavera, dan al conjunto una gran espectacularidad.
Desde este punto se puede contemplar la perspectiva de una gran alfombra verde formada por las praderas del jardín que asciende suavemente.


HISTÓRIA...

Como tantos espacios verdes de Barcelona, sobre todo en la zona de Montjuic, estos jardines están situados en los terrenos de una antigua pedrera. Fueron inaugurados el mismo día que los de Mossèn Costa i Llobera y los de Joan Maragall; el 22 de junio de 1970 y es uno de los tres parques que se dedicaron a poetas catalanes.

ARTE Y ARQUITECTURA...

En este parque se encuentran dos esculturas de mujer: Noia dels lliris, de Ramon Sabi , y Maternitat, de Sebastià Badia . La primera, situada cerca del lago, es un homenaje a Mossèn Cinto Verdaguer y lleva una inscripción con estos versos del gran poeta: "Bonica és la rosa / més ho és el ram / mes ho és el lliri / que floreix tot l'any". La segunda está situada al lado de la caseta de jardineros, debajo de un gran pino marítimo. Es una imagen serena, dulce y muy tierna de una mujer mirando a su hijo que está en su regazo.



VEGETACIÓN...

La colección de bulbosas y rizomatosas se combina con otras plantas herbáceas que mantienen el interés del jardín cuando las bulbosas descansan vegetativamente. Algunas se mantienen en vegetación todo el año, como las africanas , los Hemerocallis sp. o los lirios de San Juan, que permanecen plantados de forma permanente. Las que deben plantarse de nuevo cada temporada descansan en verano y en otoño, como los tulipanes, los jacintos, los narcisos , las anémonas , los ranúnculos y  los muscaris, que florecen con la llegada del invierno y de la primavera; las dálias o las cañas de Indias florecen en verano y a principio de otoño y descansan en invierno.
En estos jardines, los árboles son también muy importantes. Justo encima de la escalinata de la entrada principal hay un pequeño paseo con tipuanas y cerca del lago hay magnificos ejemplares de eucaliptos, un pequeño bosque de chopos, sauces llorones  y Cedrus deodara . Otras especies arbóreas presentes en los jardines son el árbol de los escudos (Ginkgo biloba)Se dice que este árbol es un fosil viviente porque tiene millones de años.
 El extracto de Ginkgo biloba es obtenido de las hojas verdes desecada del árbol del Ginkgo y que por cuestiones de calidad se estandariza por medio de procesos de alta tecnología para ser usado en terapia farmacológica. Se considera un psicoanaléptico con la categoría de fármaco usado contra la demencia.
Hay tres ejemplares y hay uno que pertenece al Catálogo de Árboles de Interés Local de Barcelona, el cedro de la Himalaya , un número importante de grandes magnolias, cipreses de los pantanos , Sophora japonica  y varias especies de chopos 

LA COLECCIÓN...

Tulipanes, narcisos, jacintos, ninfas, lirios de agua,... éstas y otras especies bulbosas, rizomatosas y acuáticas son las grandes protagonistas del lugar. Todo gira a su alrededor y todo ha sido pensado para que su floración, en la mayoría de especies tan extraordinariamente bonita como breve, destaque.
Plantadas en 2.800 m2 de parterres, se extienden por encima de las praderas de césped formando una especie de serpentina continua y colorida, que va abrazando los lugares más soleados del jardín y dibujando el recorrido principal.
Cada año se plantan unos 80.000 bulbos, distribuidos en función de los colores, la duración de las flores y la altura de las plantas. Hay dos épocas de gran floración: los meses de marzo y abril, y de finales de julio hasta principios de septiembre.

LAS ALBERCAS...

Mientras las especies bulbosas y rizomatosas están repartidas por todo el jardín, en la parte de superior se concentra la parte más importante de la colección de plantas acuáticas, repartidas en una treintena de pequeñas albercas conectadas entre sí, que se sitúan a ambos lados de una larga escalinata.
El agua baja desde un pequeño estanque alargado, situado delante de una pared de rocalla con una pequeña cascada. Un puente de madera completa la delicadeza de este rincón, en el que se encuentra uno de los accesos al recinto. Un poco más arriba destaca un grupo de coníferas y, escaleras abajo, un lago y una inmensa pradera con grandes árboles dispersos al final de la cual se sitúa el paso que comunica estos jardines con los de Joan Brossa.

dimarts, 19 de juny del 2012

Del Govierno Militar hasta el Palau de Mar

Barcelona es una ciudad abierta al mar, hace unos años, a la Rambla se le a añadido un tramo llamado : La Rambla de Mar.

LA RAMBLA DE MAR...

La Rambla de Mar es un paseo sobre el agua que se alarga desde el Portal de la Pau hasta al muelle de Espanya. También es la continuación natural de la Rambla de Barcelona y la imagen más emblemática del Port Vell. La arquitectura y la integración paisajística de esta Rambla única –por donde pasan cerca del 75 por ciento de los visitantes del Port Vell–, es un gran atractivo para barceloneses y visitantes, así como para los diferentes rodajes cinematográficos y publicitarios que tienen lugar en la misma. La Rambla de Mar tiene dos aperturas, una de ellas a cada hora en punto y la otra, mayor, a requerimiento. Contemplar los sofisticados mecanismos en movimiento y el paso de las embarcaciones es todo un espectáculo que merece la pena observar.

LAS GOLONDRINAS...

Las "Golondrinas" son embarcaciones turísticas a motor que realizan pequeñas travesías para mostrar el litoral de Barcelona, dibujando un bonito perfil de la ciudad desde el mar.
Las primeras Golondrinas entraron en funcionamiento en 1888 para la primera Exposición Universal de Barcelona. Por aquel entonces se movían gracias a una máquina de vapor y sólo tenían capacidad para veinte viajeros.
Las Golondrinas tienen su embarcadero en las cercanías del Mirador de Colón, en el Portal de la Pau sin número. Allí se encuentran las taquillas de información y venta de billetes.

TIPOS DE TRAYECTO...

Tradicional: Trayecto a bordo de unaembarcación tradicional durante un recorrido de 35 minutos por todo el puerto hasta llegar al rompeolas. Durante el recorrido se pueden ver el World Trade Center, el Puente de la Porta de Europa, la Estación Marítima Internacional, los muelles de Llevant y de Ponent, la Nueva Bocana, el puerto pesquero y la Torre del Reloj.
  • Puerto y litoral: Durante 1 hora y 30 minutos se navega en un moderno catamarán a lo largo del frente marítimo de Barcelona hasta llegar a la zona del Forum 2004. La mayoría de las embarcacionespermiten ver el fondo marino y la sala de máquinas.
En caso de que el estado del mar no permitiera la salida del paseo “Puerto y litoral” podría realizarse un recorrido alternativo.

HISTORIA...



El puerto de Barcelona nació a la vez que la ciudad de Barcelona como un puerto natural situado en una playa que estaba entre una pequeña península que formaba la montaña de Montjuic, y la antigua desembocadura del río Llobregat. Este era el único punto mínimamente resguardado que podían utilizar los antiguos navegantes en muchos kilómetros de costa. Con el paso de los siglos, la ciudad y su puerto fueron ganando importancia, hasta convertirse en la capital marítima de los reyes de Aragón. A pesar de eso el puerto se mantuvo al sur de la montaña de Montjuic hasta que en el año 1378 las autoridades de la ciudad pidieron al Pedro IV de Aragón que continuara las obras portuarias que empezó Pedro III de Aragón, el cual había ordenado la edificación de las Atarazanas Reales de Barcelona, que aun hoy en día siguen en pie formando en Museo Marítimo de Barcelona, y la construcción de un puerto al norte de la montaña de Montjuic, debido a que el antiguo emplazamiento había perdido calado por la acumulación de arenas. El permiso para construir el nuevo puerto artificial enfrente de la ciudad llegó el 8 de diciembre de 1438, por orden de Alfonso V el Magnánimo. Desgraciadamente una década después los temporales habían destrozado todos los trabajos realizados, y no fue hasta el 1477, bajo reinado de Juan II de Aragón, que se colocó lo que seria la primera piedra del puerto definitivo. Se unió la antigua isla de Maians con tierra firme mediante un espigón. Con las sucesivas ampliaciones del puerto, y la acumulación de arena, la isla ha quedado unida a tierra formando los terrenos donde hoy se asienta el barrio de la Barceloneta. Hace diez años en este puerto no habia ni el palau de mar ni la rambla de mar.



EL PALACIO DEL MAR...


El Palau de Mar es un edificio típico de la arquitectura portuaria del siglo XIX. Se construyó entre 1880 y 1890 para albergar los antiguos Almacenes Generales de Comercio. Hoy es la sede del Museo de Historia de Cataluña y del Departamento de Bienestar y Familia de la Generalitat de Catalunya. Bajo los arcos característicos de este espléndido edificio, los establecimientos de restauración ofrecen sus especialidades a los visitantes que llenan, con el buen tiempo, las terrazas que los restaurantes despliegan sobre el muelle, junto a las embarcaciones amarradas.

MAPA...



dilluns, 18 de juny del 2012

Veguers



Un veguer  era antigament, autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa, era com el supervisor d'un territori del rei i una vegueria era el territori del veguer.


Aquestes son les vegueries a l'any 1304.












LA PLAÇA DE SANT JAUME...


La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona. Es troba en el lloc on es creuaven el Cardo (actuals carrers Llibreteria i del Call) i el Decumanus (actuals carrers del Bisbe,Ciutat,Regomir), vies principals de la colònia romana . En aquest encreuament es trobaven el fòrum i el temple d'August.
El seu nom actual es deu a l'església de Sant Jaume que des de l'època medieval es trobava en aquest lloc. A la porxada que precedia el temple és on el consell de la ciutat es reunia abans de comprar les cases que serien la futura seu de la institució, al veí carrer de la Ciutat. Va ser enderrocada el 1823 per obrir el carrer de Ferran i la plaça. Cal destacar que abans d'aquests enderrocs la plaça es limitava a un petit espai, ja que la mateixa església, el fossar, les cases de la Batllia General i de la Cort del Veguer omplien la resta de l'espai.
També va ser anomenada plaça de la Constitució en diversos moments històrics (Revolució Liberal), i aquest nom encara figura en una placa a la façana de l'ajuntament, però a la fi el nom que ha perdurat és l'actual.
Actualment s'hi ubiquen el Palau de la Generalitat de Catalunya i la Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona.
A l'edat mitjana aquests dos edificis feien les mateixes funcions que  a l'actualitat, governar la ciutat, recaptar impostos i manterir l'exercit.
A la façana moderna de la generalitat hi ha un sant Jordi perque és el patró de Catalunya.

LAIETANS...


Els laietans eren un poble iber que habitava la costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera. La Laietània ocupava aproximadament les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental.


LA CATEDRAL DEL MAR...

A la palca dels numeros 64-66 del carrer de l'Argenteria hi posa:




 La catedral del Mar és va construir al segle 14, es va tindre que reconstruir dos cops, ja que va ser cremada.


EL FOSSAR DE LES MORERES...

El Fossar de les Moreres era un cementiri, al mur de marbre hi posa:
Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor,fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor.
El peverter del fossar és va inaugurar l'any 2011.
Els màrtirs del 1714 eren els que van morir en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya.
Els veins pensen que es un lloc històric.

divendres, 15 de juny del 2012

L'Illa de la Discòrdia



L'Ila de la Discòrdia, és el nom que rep un tram del passeig de Gràcia de l'Eixample de Barcelona, situat entre el carrers d'Aragó i de Consell de Cent. Es tracta d'un conjunt de 5 edificis: Casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner, casa Mulleras d'Enric Sagnier, Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, Casa Amatller de Puig i Cadafalch i Casa Batlló d'Antoni Gaudí. Si bé totes són d'arquitectes reconeguts del modernisme, el nom popular de «mansana de la discòrdia» es referia a la rivalitat entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí i, molt especialment, a les façanes dels seus edificis.

Les façanes d'aquestes cases són molt diferents a le altres, tenen molts colors i formes extranyes, a la façana de la casa Batlló hi ha representat un drac i a la façana de la casa Amatller hi han varies representacions, la que crida més l'atenció es la de St. Jordi escanyant el drac. Dins de la Illa de la Discòrdia hi han uns fanals especials, estan formats per figures petites molt detallistes, i molt ben fetes. Estan fets amb linies corbes.

LA CASA BATLLÓ...


 La Casa Batlló, construïda entre el 1904 i el 1906 al cor de la ciutat, és l'obra més emblemàtica de Gaudí.


Va substituir l'antiga façana per un nou conjunt de pedra i vidre. Va fer repicar els murs exteriors per donar-los la forma ondulada, que després va arrebossar amb morter de calç i cobrir amb trencadís de vidres de colors i discs de ceràmica. 

Al terrat, el llom del drac, amb un important equilibri estètic de cara a la façana, cedeix el protagonisme davant els quatre grups de xemeneies sinuoses. Després de l'estètica, hi ha sempre la funcionalitat. El vent no podrà mai obstruir la sortida de fum gràcies a uns barrets a la part superior de les xemeneies, recobertes del mateix trencadís vidriat que la façana. Gaudí recobreix les superfícies corbes amb rajoles                    trossejades, com feien els bizantins. 

L'obra consta de planta baixa, planta principal amb pati, quatre plantes senceres, golfes i terrat, accés privat a la planta noble o principal, una escala de veïns que discorre per un celobert eixamplat i enrajolat artísticament com si es tractés d'un parament de façana exterior. Des del carrer s'accedeix a les cotxeres, arran de carrer, que s'endinsen ocupant la part subterrània del pati de la planta noble i des de les quals s'accedeix a les carboneres, a la part inferior. 


En total, la casa té més de 5.000 m2 amb la façana al Passeig de Gràcia i la façana posterior al pati d'illa.

LA CASA AMATLLER...


La façana d'aquesta casa ens mostra les diferents fonts d'inspiració de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch: neogòtic català a les finestres i un cert aire flamenc del conjunt especialment visible en el frontó triangular del coronament que ens recorda les cases del segle XVIII que voregen els canals d'Amsterdam (segons Permanyer i Cirici). Aquesta varietat de fonts no es però inconvenient perquè la casa presenti una unitat d'estil molt ben resolta per Puig i Cadafalch.

La entrada de la casa te dues portes asimètriques que estan enllaçades per una estàtua de Sant Jordi creada per Eusebi Arnau.

La magnífica balconada del primer pis té una barana i suports de ferro forjat que l'artesà Manuel Ballarín va resoldre amb particular elegància.
Les peces ceràmiques de la part alta van ser manufacturades per Torres Mauri i Pujol i Baucis

Es tracta d'un edifici privat i només es possible de visitar la planta baixa on es troba una Oficina Turística que informa sobre el Modernisme a Barcelona

CASA LLEÓ I MORERA...

Projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner del 1902.
L’edifici va obtenir el primer premi d’arquitectura atorgat per l’Ajuntament el 1906.
Es una de les cases emblemàtiques del Passeig de Gracia dintre del denominat Quadrat d’Or.
En la planta baixa lamentablement mutilada, existien unes extraordinàries escultures d' Eusebi Arnau que eren una de les claus del conjunt. La única peça salvada es troba al Museu Dalí de Figueres.
Van col·laborar (segons Permanyer) en la façana, el mencionat escultor Eusebi Arnau, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Lluís Brú i Mario Maragaliano en els mosaics i Gaspar Homar en la decoració interior i mobiliari.
           




MAPA...

                     

La Pedrera

HISTÒRIA...

Coneguda com La Pedrera pel seu feréstec aspecte exterior, semblant al d’una pedrera a cel obert, la Casa Milà va ser un encàrrec que l’industrial Pere Milà i Camps i la seva esposa, Rosario Segimon i Artells, viuda d’un adinerat indià de Reus, van fer a Antoni Gaudí l’any 1906. La idea era construir un edifici en una parcel·la al límit entre Barcelona i Gràcia, com a residència familiar, però també amb pisos de lloguer, en un moment en què l’Eixample de Barcelona esdevingué el principal motor de l’expansió urbanística de la ciutat, la qual cosa va convertir el passeig de Gràcia en el nou centre residencial burgès.
La Pedrera es va construir com dos blocs d’habitatges, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors i amb una sinuosa façana comuna que transmet el ritme interior. L’estructura de la casa és feta de pilars i permet disposar d’una planta lliure amb grans obertures a la façana. L’edifici va suposar una ruptura amb el llenguatge arquitectònic de les obres de Gaudí, per la innovació tant en els seus aspectes funcionals com en els constructius i ornamentals.
En la seva plenitud professional, als cinquanta-quatre anys, després d’haver aconseguit un estil propi i independent respecte als estils històrics, Gaudí va projectar la Casa Milà (1906–1912), que es va acabar convertint en la seva última obra civil i, alhora, en una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals. De fet, gràcies a les seves propostes artístiques i tècniques, sempre ha estat considerada una obra de ruptura, fora dels esquemes del seu temps, una rara avis dins el modernisme mateix i, especialment, una obra que s’ha anticipat a l’arquitectura del segle XX.
La Casa Milà és la quarta i última de les obres que Gaudí va realitzar al passeig de Gràcia, en aquell moment l’avinguda més important de la ciutat, que comunicava la Barcelona vella, que havia trencat les muralles, amb la vila de Gràcia.
Tot i que se la coneix oficialment amb la denominació de Casa Milà perquè va ser una iniciativa immobiliària d’aquesta família, que també hi va establir la residència, popularment va rebre el sobrenom de La Pedrera, que irònicament al·ludeix, com ja s’ha dit, a l’aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert.

LA FAÇANA...


Abans d’entrar a la Pedrera al terra et pots fixar amb les rajoles, dissenyades amb motius vegetals.
La façana està composta per grans blocs de pedra calcària procedents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecció de la maqueta, despres es pujaven fins al seu lloc on s'acabaven d'ajustar per a alinear-les amb la forma de la paret.
Vista des de l'exterior es poden distingir tres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions semblants a onades marines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblen troneres; i per últim, el cos del terrat.
De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància. 
Dins de les actuacions de restauració iniciades el 1987, a la façana se li varen reincorporar algunes peces de pedra que havien caigut. Per respectar al màxim la fidelitat, es va obtenir material original de la pedrera de Vilafranca, tot i que ja estava inoperativa.
La diferencia entre les façanes es que aquesta es irregular, i amb la fahcada plena d’onades i amb la pedra sense pintar.


EL TERRAT...
 En aquesta coberta insòlita, gràcies a la seva força artística i simbòlica, tot compleix una funció preconcebuda. Així, el sorprenent conjunt d’elements arquitectonicoescultòrics disposats al llarg d’aquest espai correspon a tres tipus de construccions: els badalots o caixes d’escala, les torres de ventilació i les xemeneies. Alguns són tractats amb trencadís, mentre que els elements menys visibles des del carrer només estan arrebossats i pintats. Les baranes de pedra perimetrals són ondulants, seguint la forma de la façana, ja que Gaudí hi cercà una solució harmònica entre els ritmes de la façana i l’acabament de la coberta.

ESPAI GAUDÍ...

L’Espai Gaudí, situat en un dels llocs amb més caràcter de l’arquitectura gaudiniana, les golfes de La Pedrera, permet conèixer els elements més distintius de la producció de Gaudí, així com els trets més bàsics de la seva manera d’entendre l’arquitectura i el disseny i de la seva manera de treballar, eminentment visual i empírica. Aquest centre d’interpretació de la vida i l’obra de Gaudí en presenta les creacions mitjançant maquetes i plànols, objectes i dissenys, fotografies i vídeos. L’exposició està dividida en set àmbits, un dels quals està dedicat íntegrament a La Pedrera.




EL PIS...

Situat a la quarta planta de l’edifici, ocupa dos habitatges. Al primer, un audiovisual i l’Exposició Internacional de Barcelona  .Al segon, s’hi ha recreat el pis i la vida d’una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX a través d’una reconstrucció íntegra, amb els elements originals que configuraven l’interior d’un pis de La Pedrera, i conservant la ubicació original de cadascuna de les estances, que han estat guarnides amb mobles, obres d’art, elements decoratius, tèxtils i equipament domèstic d’època, els quals en permeten una contextualització més bona i en mostren l’habitabilitat.


SALA D'EXPOSICIONS... 

A la planta principal, s’hi trobava la residència dels Srs. Milà. L’any 1992 va ser inaugurada com a sala d’exposicions. L’escala del vestíbul, amb les baranes treballades amb cintes de ferro cargolades, està decorada amb pintures murals, que en alguns punts reprodueixen el característic trencadís gaudinià. Malgrat que en aquest pis s’hi conserven pocs elements originals ja que la Sra. Milà en va refer gran part de la decoració quan va morir Gaudí, encara s’hi poden observar algunes columnes de pedra esculpides, amb motius ornamentals i inscripcions, així com alguns fragments dels cels rasos, en els quals es juga amb la idea de donar continuïtat als ritmes ondulants de la façana.
Les columnes tenen forma geometrica.



ANTONI GAUDÍ...

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.